En Lectura: La felicitat

[petitprincep]

Amb el rerafons de les revoltes que van precedir a la Setmana Tràgica en Baulenes ens explica la seva història, una història potser inversemblant en molts moments, però amb un contingut emotiu i uns personatges que poc a poc van fent-se entranyables.
Haig de dir que quan vaig començar-lo a llegir no em va agradar massa. Quan ja portava alguns capítols llegits, vaig pensar que potser no estava interpretant massa bé la manera com en Baulenes ens explica la història. Ho interpretava tot massa seriosament, llavors vaig canviar el “xip”, i vaig buscar-hi el punt còmic a tot plegat. La veritat és que m’ha funcionat, l’he acabat i ara en tinc un bon record, tot i que no és un llibre d’aquells que et deixa empremta, tampoc puc dir que no m’hagi agradat.
_________________
El mundo está lleno de fealdades manifiestas y de bellezas ocultas.(Javier Longobardo)

[Llibre]

Doncs a mi, particularment, és un llibre que m'ha agradat. En termes generals, és clar.

És evident que si l'analitzem en profunditat trobarem aspectes positius i d'altres de negatius.

Per exemple... estic d'acord amb el que comenta petitprincep: la novel·la té un to especial que es mou entre la ironia i de vegades, per al meu gust, un cert punt de sarcasme. Els personatges se't fan entranyables, però al mateix temps són grotescos. Hi ha situacions que encara superen més aquesta qualitat d'estrafolària.

Començant per la Nonnita, una dona que executa un número de circ ben estrany, però que quan ens assabentem del número amb què es "va fer famosa", se'ns posen els pèls de punta (si més no, a mi). Una dona, per altra banda, que parla amb els morts com la cose més normal del món (sí: ja sé que hi ha molta gent així, però no deixa de ser impactant el tractament que ens ofereix l'autor sobre aquesta característica de la protagonista).

Si passem a la colla que li fan companyia... déu n'hi do! L'Eustaqui és un bon jan, gegant i fort, que diu a tot que sí com un babau. Però té un rerefons entranyable i ens és presentat amb trets que freguen l'emotivitat.

Per altra banda: el Tomàs. Hehhehee... Quin un, en Tomàs! Per a mi és el personatge que trenca amb tota la misèria que destil·la l'obra. La novel·la podria ser ben bé un drama amb totes les de la llei. Pel contrari, el to que impregna, malgrat que la història narrada esdevingui un drama, és un to irònic i carregat d'humor.

Però a veure... no em voldria enrotllar més del compte.

Per a mi, la clau de la novel·la es troba en el tractament que li dóna l'autor. És el que l'enlaira.

També em cal dir que hi ha situacions que esdevenen increïbles, poc lligades. I de totes, remarcaria la reacció de la mestressa Miquela al final de tot de l'obra. Com pot ser que una dona com ella, que ho té tot sempre controlat, pugui confondre's pel que fa a l'embaràs de la Nonnita? Per a mi aquest és l'error més gran de tots. És un final agafat amb pinces.

Bé: és la meva opinió.

Proposo... si la gent té ganes, que plantegem un "sistema de treball". Vull dir que, a banda de donar el nostre parer general, podríem parlar d'aspectes concrets.

Per exemple, sense anar més lluny: què tal comentar algun dels personatges? Com apareix tractat? Com evoluciona? Si el seu caminar al llarg de la novel·la sembla lògic...

Ho deixo damunt la taula (o enganxat a la pantalla).

Ciao!

LLIBRE

[petitprincep]

Seguint amb aquesta bona proposta de la Llibre, que en penseu del personatge que es apareix al llarg de tot el llibre, el del serrell llarg, i que al final de la història cau abatut en els aldarulls del port? Quin valor creieu que li vol donar l’escriptor?
_________________
El mundo está lleno de fealdades manifiestas y de bellezas ocultas.(Javier Longobardo)

[Llibre]

Puc donar la meva opinió, o m'espero a que algú més hi participi?

(és que no voldria colapsar el fil)

[Urtx]

[Morera]

jo trobo que falla per acabar de "pillar" el lector en varis aspectes:

els personatges són massa poc definits, no tenen prou personalitat, són tots com secundaris i no t'acabes d'identificar amb cap de les situacions que viuen. No te res a veure amb que les històries siguin o no creïbles, és com es diu.

Es nota massa que vol explicar un moment i lloc de la història, no aconsegueix fer-ho amb naturalitat i es com si la història dels personatges anéssin per una banda i "com era, què passava a BCN al 1900" per una altra. De totes maneres és la part que m'ha interessat més.

L'estructura la trobo rígida, li falta fluïdesa entre les diferents històries

L'argument és massa previsible, excepte el final que (discrepo) trobo encertat i amb certa gràcia

El tema dels morts (això sense cap base científica, clar) se m'ha fer pesadíssim: massa descripcions, massa vegades, sense cap sentit


Estic d'acord amb el tò sarcàstic que té. El tò l'he trobat adequat, moltes vegades (em recordava Francesc Trabal a L'home que es va perdre)

En fi, la meva visió és de simple lectora. Jo no sóc, ni he sigut estudiant de filologia ni similar, ni poeta, ni escriptora, ni editora ni res de tot això amb certa professionalitat.

[petitprincep]

[bellana]

A mi m’ha agradat bastant. La novel.la històrica és el meu gènere preferit. Tot i que aquest llibre no ho és (o sí), transporta al lector a aquella època. Gairebé ensumes la pudor, i la pobresa se’t fa ben present. El lèxic és prou ric i, en general, enganxa. La trama, encara que sigui inversemblant, s’aguanta molt be per l’humor que s’hi respira durant tot el llibre. El final està prou ben aconseguit: la mestressa havia de tenir un moment de vulnerabilitat. M’ha fet obrir els ulls en una cosa que mai no m’hi havia parat a pensar: La Via Laietana és nova! Tot un regitzell de carrers i places havien de desaparéixer per poder obrir una via directa al mar entre les rambles i la Ribera. Per cert, algú sap si les rambles es van crear de la mateixa manera?

En definitiva, un bon llibre.
_________________
http://www.bookcrossing.com/mybookshelf/bellana

[petitprincep]

[Morera]

sí el recordo, encara que no podria dir en quins moments surt exactament... suposo que és com un personatge-símbol que representa l'obreret que intenta millorar com tants que n'hi havia... i vet aquí com va acabar!