Recordant el COU
Selecciona mensajes desde
 # hasta # FAQ
[/[Imprimir]\]

Bookcrossing-Spain -> Foro de Idiomas
#1: Recordant el COU Autor: noica, Ubicación: Barnacity MensajePublicado: Dom Ene 15, 2006 2:10 pm
    —
L'altre dia, no sé com va anar, però em venir al cap un poema que em van fer comentar fins a la sacietat* quan feia COU (in illo tempore...) i estudiava J.V. Foix.
Potser el coneixeu, perquè té una certa fama. Si més no, és curiós perquè és una paròdia-homenatge de Carles Torner (BCN, 1963-) a un dels sonets més cèlebres de Sol, i de dol:

Like a foixing stone
Carles Torner

¡És tan flipant punxar algun disc de l'Elvis,
vells rock'n roll, i anar a discoteques
a lligar amb ball i clenxa babies queques
que amb posat fi -tens foc?,- remenen pelvis!

Em mola un gram o més bellugar els ossos
a ritmes durs d'aicidicis de moda.
Vaig de penjat bevent l'amfeta amb soda
i volo alt -tinc bon afgà a terrossos.

El reggae em va i duc pentinat punk.
Ben enxapat puc ser un ròcker preclar.
Vestit d'hindú semblo el Ravi Shankar.

És un sidral! New wave o mod o funk...
Passant de tot, no vaig de passarell:
m'enrotlla el nou i m'al.lucina el vell.

A la ciutat blanca (1983)


Aquí va el poema original:

Sonet VII de Sol, i de dol
J.V. Foix

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
Del temps antic, i a l'acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l'embragat, o al coixinet que embosca
L'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh mon novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

L'antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
M'exalta el nou i m'enamora el vell.


Coneixeu altres paròdies i/o homenatges de poemes? Pere Quart en tenia un que parodiava l'Espriu i un altre que se'n fotia del poema de la vaca de J. Maragall, algú els recorda?

noica
*El professor que ens el va fer comentar (autor de múltiples novel·les, assaigs i articles) va aconseguir que acabéssim detestant el senyor Torner i que s'incrementés el nostre odi per Foix. l'os més dur del temari de la selectivitat. I a més, només em va posar un 5,1 a l'exercici. Twisted Evil

Ultima edición por noica el Dom Ene 15, 2006 6:40 pm, editado 2 veces
#2:  Autor: dostres, Ubicación: barcelona MensajePublicado: Dom Ene 15, 2006 4:02 pm
    —
Al crèdit de síntesi de quart d'eso ens van fer plagiar la vaca cega, i com a exemple, ens van posar la vaca de la mala llet:

Vaca Suïssa
Pere Quart

Quan jo m'esmerço en una causa justa
com mon Tell sóc adusta i arrogant:
prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
vós i galleda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flaca
ni s'amistança amb el cafè pudent.
Vós no sou qui per grapejar una vaca,
ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra,
que sempre ha tingut l'ànima d'esclau.
A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre!
Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
l'he bramulat per comes i fondals,
i no espereu que me'n desencamini
la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,
en lletra clara contaria el fet.
Temps era temps hi hagué la vaca cega:
jo só la vaca de la mala llet.


La vaca cega
Joan Maragall

Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentres pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i baixa el cap a l’aigua i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil·lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.


Quan tingui temps buscaré la meva versió... a veure que vaig escriure. Ja ni me'n recordava!
#3:  Autor: el_culito, Ubicación: barcelona MensajePublicado: Dom Ene 15, 2006 6:26 pm
    —
El tal Foix sembla interessant i l'altre també està bé. De totes maneres, la poesia trobo que li falta alguna cosa... em sembla que sóc jo que no sé llegir, perquè a vegades llegides per algú altre, algú que parla amb convicció o amb el to adient, o en una cançó, les trobo increïbles. En canvi en un tros de paper estan com... mortes.
#4:  Autor: Li,  MensajePublicado: Dom Ene 15, 2006 6:39 pm
    —
A mi del Foix sempre m' ha agradat el "Es quan dormo que hi veig clar...", no ho sé ho trobo una ironia i una veritat...A C.O.U. vaig tenir un bon professor de literatura catalana i vaig aprendre moltíssim i vaig descobrir molts autors de bon grat...El que fa tenir un bon professor, l' home s'hi esmerçava i ens ho feia assaborir... Very Happy
#5:  Autor: noica, Ubicación: Barnacity MensajePublicado: Dom Ene 15, 2006 7:04 pm
    —
Jo no li trec mèrits al meu profe de literatura catalana de COU! Igual que la Lilly, vaig aprendre moltíssim. Però això sí: era molt dur i ho vam passar força malament. En aquell moment, ens semblava molt injust i molt exagerat.
No va ser fins que van haver passat uns quants anys que vaig aprendre a apreciar tot el que havia après. El que fa la perspectiva!

He trobat el que us deia del Pere Quart i l'Espriu:

ASSAIG DE PLAGI A LA TAVERNA
Pere Quart
Al sempre admirat Salvador Espriu, si cal, amb disculpes.

Oh, que avingut estic amb la meva
petita, esclava, poc sortosa terra
i com em recaria d'allunyar-me'n,
sud avall,
on sembla que la gent és bruta
i pobra, accidiosa, inculta,
resignada, insolvent!
Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien
fotent-se'n: "Com qui s'agrada de la lletja,
així el lluç que pica un ham sense esquer",
mentre jo, encara prop, pensaria
en les velles fretures i confiances
d'aquest meu tossut poble.
I, ja tot sospesat, recularia
per a restar aquí fins a la mort.
Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase
i estimo a més amb un
irrevocable amor
aquesta meva -i nostra-
bastant neta, envejada, bonica pàtria.

I aquí l'"original":

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE
Salvador Espriu

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: "Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que se'n va del seu indret",
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.
#6:  Autor: Li,  MensajePublicado: Dom Ene 15, 2006 7:16 pm
    —
Qué bó !!!!!!!! Twisted Evil
#7:  Autor: petitprincep,  MensajePublicado: Dom Ene 15, 2006 8:47 pm
    —
Jo mai he entrat a la poesia d'en Foix, ni a la d'Espriu, sempre, en llegir-los m'he sentit confosa, no entenia quasi res i això em creava molt desassossec. El dia que vaig llegir el poema de Pere Quart del seu llibre "Circumstàncies" en vaig fer un tip de riure, com en sabia de trencar solemnitats.
Bookcrossing-Spain -> Foro de Idiomas


output generated using printer-friendly topic mod. Todas las horas son GMT + 2 Horas

Página 1 de 1